Elegía pura (Ángel González)

Aquí no pasa nada,
salvo el tiempo:
irrepetible
música que resuena,
ya extinguida,
en un corazón hueco, abandonado,
que alguien toma un momento,
escucha
y tira.

Els amics de tota una vida

Gràcies per estar ahí des de sempre

La nostra vida és molt curta per despertar-se amb remordiments. Estima la gent que et tracta bé. Oblida els qui no ho fan. La vida posa a cadascú al seu lloc. Pensa que tot arriba per alguna raó. Si tens una segona oportunitat, agafa-la!! Ningú va dir que la vida seria fàcil, només que valdria la pena viure-la.

RECORDA, COS... (Konstantinos P. Kavafis)

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

EN TANT QUE PUGUES (Konstantinos P. Kavafis)

I si, doncs, no pots fer la teua vida com la vols,
això almenys procura
en tant que pugues: no l'abarateixes
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.

No, no l'abarateixes agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torne com una forastera enfadosa.

Ara el Toni, germà estimat.

Éssers estimats

Aquesta és Carmen, la meua mare.